Gift Horse de Hans Haacke

El Quart Pilar -situat al noroest- de Trafalgar Square va lluir durant divuit mesos l’ escultura Horse Gift de Hans Haacke. L’ artista va inaugurar el 5 de març de 2015 la seva obra. Allà on hauria d’ haver estat desde 1840 una estatua de William IV, que a causa de manca de fondos, ara serveix temporalment com plataforma de l’ art contemporani ja consolidats. Val a dir que és una plataforma de difusió original doncs no és fàcil trobar en la intemperie de l’ espai públic, obres de grans artistes de prestigi. A més Trafalgar Square, en el cor neuràlgic de Londres, és un lloc que es presta potencialment a la controversia. És un lloc del lo més institucional. ¿No està la Nacional Gallery al costat?


L’ escultura consta d’ un cavall raquític posant com ho fan els mateixos cavalls d’ aquells que van morir degut a les seves ferides en combat. A més a més de la falta de nutrició y de la absencia d’ algú memorable montant el cavall, destaca un objecte que té adosat a la cama. En una cama devantera té adosat una pinça atada amb una llaçada amb una pantalla de llums Led que reprodueixen dades. El conjunt brillant de números i lletres informa sobre, en directe, de les cotitzacions de la Borsa de Londres. Hans Haacke elabora una obra adient i adequada per la ciutat i el país, de fet Gift Horse és un guiny a varies referencies culturals angleses. La primera referencia és l’ homenatge formal al artista anglés del segle VIII, George Stubbs y als seus estudis anatómics de cavalls recullits en The Anatomy of the Horse (1766), especialment al grabat The Skeleton of a Horse. Pel que fa l’ àmbit conceptual de l’ obra, Haacke remet directament a un contemporani de Stubbs; l’ economista i filósof i també britànic -era escocés- Adam Smith i especialment a The Invisible Hand of the Market un concepte mencionat lleugerament en la seva obra The Wealth of Nations. El concepte de la Mà Invisible del Mercat ha estat utilitzat posteriorment de forma reiterada i descontextualitzada per redirigir de forma elegant i fundamentada el capitalisme primerenc comentat per Smith cap un capitalisme salvatge caracteritzat per el liberalisme económic.

Hans Haacke, The Invisible Hand of the Market, 2009

George Stubbs, The Skeleton of a Horse, 1766, gravat

L’ estàtua de temàtica equina de bronce consolida el pes de lo clàssic alhora que aludeix a un llenguatge oposat, l’ element digital remet a pura contemporaneitat. La confrontació va més enllà, els simbolismes també es debateixen entre ells en una mateixa figura suscitant amb aires crítics les relacions e interessos entre el poder, els diners, l’ art, el privilegi i la historia. Poques dades més hi ha sobre el significat de l’ obra. De fet, la voluntat de Haacke es deixar les interpretacions en mans del visitant, o en aquest cas, en les del vianant. “És una invitació a fer conexions” va dir a la BBC “pero no donaré direccions. Estic segur que hi haurà diversitat de respostes”. Haacke tenia raó. Aunque és prou notable el caràcter crític de l’ obra, tenint en compte la linea conceptual i crítica -en especial amb el capitalisme i els interessos de les corporatives- que segueix l’ obra de Haacke, alguns han interpretat l’ obra de formes alternes. El mateix Boris Johnson, alcalde de Londres, que va presidir la inauguració va mencionar sobre Gift Horse que era “una observació asombrosament original sobre les relacions entre l’ art i el comerç”.

Una cosa és clara. Un altre cop més en Londres -en ple centre neuràlgic- la tradició s’ uneix amb la contracultura. “Unir la nostra historia amb lo contemporani, estimulant a més a més el debat, és el que fa de Londres una capital cultural tan dinàmica” va mencionar Boris Johnson. Un pensament clàsicament britànic: astut, diplomàtic i pragmàtic. I és que, per què no deixar les consignes partidistes de banda quan es pot promocionar la ciutat com a urbe puntera?
En aquest joc del estira i arronsa, esperem que el Cavall de Troia, perdó, volia dir Gift Horse hagi obrat tal i com Haacke esperaba.


Alicia Ortiz