BARBARA HEPWORTH
Barbara Hepworth fou una escultora anglesa, nascuda el 1903 a Wakefield, Yorkshire. Va ser de les primeres artistes, juntament amb Henry Moore i Giacometti, que van recuperar l'escultura a Europa després de la segona guerra mundial.
La seva carrera artística comença el 1920, quan aprèn a esculpir a la Leeds school of arts i després a Londres a la Royal College of art. Allà comença amb la talla de pedra i fusta.
Te contacte amb diferents artistes sobretot Henry Moore, del qual s'en poden veure influencies clares dels seus primers treballs ja que tots dos treballen la figura humana amb principis d'abstracció, creant peces infantils i dolces, trobant un llenguatge en la figura de la dona, de l'infant i la família.
![]() |
Fusta de Birmània, 1929
Tate (Barbara Hepworth Museum, St Ives)
|
La vida de Barbara Hepworth es mou en espais artístics, convivint en escoles i cercles d'art, es casa amb dos artistes un d'ells Ben Nicholson amb qui tindrà tres bessons i conviurà des de l'any 1931 fins a 1951. Els dos seran les dues figures clau a Anglaterra als anys 30, els dos s'influencien constantment en el seu art, Nicholson en la pintura i Hepworth en l'escultura i progressen dins l'abstracció i els nous llenguatges.
És el 1933, quan trenca totalment amb la figuració i comença a investigar amb el que serà el seu estil propi fins al final. Formés abstractes, orgàniques que juguen amb el buit dins la forma i amb les perforacions.
Comença amb peces més simples i petites, encuriosida per la relació de les formes entre elles, els espais que es creen i com agafen caràcter entre elles.
![]() |
Two Forms, Serravezza marble, 1937 Private collection, |
Juntament amb Henry Moore l'artista és de les pioneres en recuperar l'escultura després de la II guerra mundial, retornant tots dos cap a una puresa de forma i concepte totalment contraria als horrors de la guerra.
Barbara crea en l'art un refugi expressiu allunyat de les realitats viscudes, però no alie al moment que està passant. Un neguit per retornar a l'art com quelcom ancestral i pur.
A partir del 1940, comença a introduir el color, pintant la fusta i la pedra. Veiem en el seu art una clara influència del constructivisme rus, ja que investiga en l'expressivitat de cada material i en la relació entre ells. És a partir de llavors quan també introdueix el fil com un nou material escultòric, fils de tot tipus que teixeixen els buits de les seves peces; i els metalls. Escull per cada peça la síntesi de materials més adient deixant que aquests parlin per si sols.
Cal reconèixer en el seu treball l'originalitat retrobada, mentre Henry Moore i Giacometti estan jugant amb ferro i guix, Barbara s'acosta a la pintura interactuant amb el color i formes en relacio al llenguatge pictòric.
![]() |
Stringed Figure (Curlew) (Version I)Llautó i corda 1956 |
![]() |
Pelagos fusta d'om, pintura i corda, 1946 Tate |
Hepworth entén l'escultura com una totalitat, afirmava que no es podia entendre l'escultura sense ser tocada, i observada de totes les perspectives.
El cos ha d'estar en contacte i relació de l'escultura mentre la construeixes, la peça és una interacció entre el creador i la peça final, per això Heptown afirma que tot el cos ha de treballar en la peça.
El més destacat de les peces de Hepworth és l'harmonia amb la qual es relaciona amb l'espai i l'espectador, ella captiva l'essència traient tot el que no necessita per explicar i fer sentir el que busca.
Les temàtiques de l'artista són aparentment tan senzilles com les seves formes, treballa sobre la feminitat i la masculinitat, sobre la família i les relacions en ella, la mare, el pare i l'infant són un enllaç que recorre al llarg de la seva obra.
![]() |
Mother and Child, pedra Hoptonwood 1927 Art Gallery of Ontario, Toronto |
![]() |
Child with MotherWhite marble, 1972 Hepworth Estate |
![]() |
Mother and Child, Alabastra 1934 Tate |
L'espai, el paisatge i la mirada d'aquest també són recurrents en les seves peces, fent diferents sèries d'obres més monumentals que doten d'un sentit especial al lloc on les col·loca i com aquestes interactuen amb l'espai i els elements que l'envolten. En el seguent video, s'observa com ella treballa les peces i com en el seu taller aquestes es fan homogenies amb l'espai.
Buscant la sensibilitat més primitiva del ser humà, recerca en les formes i expressions més pròpies de la natura, el vent, els materials, la llum... els relaciona amb l'essència de la persona i l'espai en què conviu, creant escultures que participin i generin l'observació i la interactuació d'aquests.
Les peces de Barbara són commovedores, contràriament al context social que està vivint, aconsegueix donar-li un espai nou i pur a la bellesa. La seva obra retorna a l'art com a recerca d'allò més intim i propi, a la simplicitat, la força i la importància de la vida i la convivència amb l'entorn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada