Cristina Gavilán: maridatge entre Albert Bartholomé i Gustav Courbet

Maridatge entre Albert Bartholomé i Gustav Courbet.

En el marc de la clase d’història de l’art, se’ns va proposar fer un maridatge entre una escultura i una pintura.

En un viatge a París vaig quedar profundament impresionada pel monument escultòric d’Albert Bartholomé  (Thiverval-Grignon, Yvelines, 1848_París, 1928) que hi ha al’entrada del cementiri Père-Lachaise de París titulat “Monument als morts” de 8m x 14’10cm. Aquesta obra és un monument escultòric dedicat als morts sense distinció.Va guanyar el premi a l’exposició universal de Dresde per unanimitat. Va ser inaugurat el primer de Novembre de 1899. Està feta de pedra, amb un modelat realista i fresc composada per dotze figures d’expressió dramàtica que es dirigeixen al més enllà. L’obra és d’estil simbolista.

En el simbolisme un tema constant fou el de la dona i la mort. Sovint van unides, l’una porta a l’altre, la vida a la mort…

Per tancar aquest cercle, he escollit una obra de Gustav Courbet (Ornans, França, 10 de Juny 1818 –La Tour-de-Peilz, Suiza, 31 de desembre 1877) pintor francés i màxim representant del realisme. Es tracta d’una obra molt polémica en el seu temps “l’orígen del món”. Es una peça creada al 1866 de 46 x 55 cm pintada a l’oli i ubicada al musee d’Orsay.

Amb aquesta segona obra, feta pel màxim representant del realisme, he volgut tancar el cercle vida-mort, dona-mort del cual tan tracta el simbolisme, presentant la obra de Courbet “l’origen del món” com una cavitat on es genera vida.

La imatge d’aquest quadre aniria projectada a l’espai buit situat al mig del monument, entre les dues escultures centrals que s’agafen dels hombros com si el més enllà fos la vida mateixa. Així tancariem el cercle i podriem observar si una obra purament realista treballada amb una simbolista pot també agafar signinificat.

Cristina Gavilán

1er Escultura