Disputes en l' espai públic

El escultor Arturo di Monica y la escultora Kristen Visbal s’ enfrenten en l’ espai públic. El  motiu és que State Street Global Advisors ha instal·lat “Fearless Girl” -la escultura feta per Kristen Visbal - just al devant de “Charging Bull”, la de Arturo di Monica. La acció recent ha modificat el significat de “Chargin Bull”, present desde 1987. “Charging Bull” va ser instalada davan del New York Stock Exchange després de la crisis financera de 1987. Ho va fer sense permís y de nit, com un símbol de la resilencia financera estadounidense. Els ciutadans de Noya York van lluitar per tal que la ciutat deixes que la estatua es quedés on estava. 

“Fearless Girl” va ser instalada just al davant del Toro, aquest any, el 8 de Març, en la víspera del Día Internacional de la Dona. El seu cos encorbat i les seves mans arrepenjades en els malucs li donen un aire desafiador. Tot i aixi, no s’ ha de passar per alt que el que la fa realment valenta és el fet que hi hagi un toro al devant. Per tant, és una escultura “site specific” que s’ arrepenja en l’ obra d’ algú altre per tenir el seu significat independent. Sense el toro, la noia només sería una nena amb les mans als malucs. State Street Global Advisors, els promotors de l’ obra, defensen que la estatua és un símbol feminista que preten assenyalar la problemàtica de la manca de dones en les plantilles laborals de les grans corporacions estadounidenques. L’ objectiu de “Fearless Girl” era fer publicitat d’ una iniciativa de State Street que anima altres companyies a incloure més dones en les seves plantilles. Malgrat que la firma hagi dit que està treballant per millorar el número de dones executives en el seu ranking, encara està bastant lluny d’ aconseguir el propósit, doncs de les 28 persones que formen part de l’ equip d’ alts càrregs, només cinc en són dones. Val a dir que Arturo Di Mónica rebutja l’ explicació de la marca corporativa i atribueix la jugada a un truc publicitari. Més enllà del facilitisme i la covardia d’ infantilitzar l’ ambició femenina en el món laboral, l’ escultura va acompanyada d’ una placa que diu: “coneix el poder de les dones en el mon empresarial. SHE (ella) marca la diferencia”. Justament aquest SHE gravat en majúscules és el símbol comercial de un dels State Street’ s index funds. 

Arturo Di Mónica acusa a la ciutat y a State Street Global Advisors de violació dels seus drets d’ autor, doncs “Fearless Girl” canvia completament el significat de la seva obra. Di Mónica recalca que la seva escultura mai va ser ideada per representar una amenaça infantil sino el indomable esperit d’ Estat Units després del mercat bursàtil, y com un símbol de “llibertat, pau mundial, força, poder i amor”. En canvi, a hores d’ ara el missatge de “Charging Bull” ya no es positiu i encoratjador. Di Mónica i el seu advocat Norman Siegel han demanat la retirada de la recent estatua i la seva col·locació en un altre lloc que no pugi afectar l’ obra de Di Mónica. Siegel s’ acogeix en les lleis de copyright de 1990 que garantitzen als artistes visuals, el dret a “prevenir qualsevols distorsió, mutilació o modificació de la obra que pugui ser perjudicial per la reputació del artista”.

La situació és complicada doncs hi han varis agents implicats i cadascú estira la corda de la seva banda. Arturo di Mónica i els seus advocats lluiten per la retirada i el respecte de la seva obra i per aconseguir-ho es recolcen en les lleis dels Drets d’ Autor. L’ empresa State Street Global Advisors, lluita per beneficiarse mitjançant l’ art per canviar la seva imatge pública. No és ni de lluny el primer cas en que les grans corporacions utilitcen l’ art per rentar la seva imatge pública i aixi aproparse més a les persones. L’ alcade de nova York, Bill de Blasio recolça la recent “Fearless Girl” i defensa la necessitat de representar en l’ espai públic a les dones. Tot i no haver-ho confessat, el més probable és que Bill de Blasio defensi la permanencia de l’ obra mogut per certs interessos amb la corporació, doncs tot i que ens poguessim creure que l’ obra es feminista, és obvi que invaeix el significat de “Charging Bull”. El problema és que “Fearless Girl” s’ ha anat fent cada cop més popular entre els ciutadans i els turistes. Aixó és visible en els mass media, cada dia hi ha gent que s’ acosta per fer-se una foto amb l’ obra. Per molts, deixant-se emportar per el discurs de State Street i Bill de Blasio, han convertit l’ estatua en un símbol feminista. De fet, ha estat el suport públic el que ha aconseguit que Bill de Blasio extengués el permís de l’ obra per estar ubicada en l’ espai públic. Inicialment, la escultura havia d’ estar només una setmana, ara no es retirarà fins el próxim 8 de Març, un altre cop, per el Día Internacional de la Dona. 

Aquest cas ha esta molt mediatitzat en els mitjans de comunicació. En general del tema s’ ha enfatitzat tres factors: la confrontació, qüestions feministes i la repercusió civil en les xarxes socials. Els mateixos medis com el diari The Guardian han recalcat que aquesta es una gran controversia de la ciutat de Nova York. La mediatització del cas ha donat peu a algunes declaracions sensacionalistes com les de Bill de Blasio, l’ alcalde de  Nova York, que en suport de “Fearless Girl” va publicar en Twitter: ”Els homes que no els hi agrada que les dones ocupin l’ espai, son exactament la raó de la necessitat de Fearless Girl. Bill de Blasio de forma indirecta pero clara acusa de forma greu a Arturo di Mónica. Per acabar només cal veure una cita de Adam Burkemper que recull el diari The Guardian. Les paraules d’ Adam Burkemper exposades per The Guardian son: “És art, home. És art. Tots sabem per a que serveix”.


Alicia Ortiz