Escultures amb llum

Amb aquesta entrada del blog parlaré sobre les escultures relacionades amb la llum. Les noves tendències cinètiques i òptiques, la introducció del moviment a l’obra i la associació amb el món tecnològic.

La llum elèctrica aconsegueix que els artistes experimentin amb la llum i l’ombra i aconsegueix que s’inicï una nova tendència a l’art. Es construeixen instal·lacions mòvils i objectes com el modulador de llum i ombra de Laszló Moholy Nagy. Al 1920 Moholy Nagy crea una màquina d’efectes lluminosos, un calidoscopi de l’espai. Una estructura mòvil accionada per un motor elèctric. La major part de les formes mòvils eren transparents, de plàstic, filferro teixit i làmines de metall perforat.

A partir dels anys 30 artistes com Zdenek Pesanek, Gyula Kosice i Nicolas Schöffer realitzen escultures combinant fonts lluminoses, aigua i gasos amb estructures mòvils motoritzades i vidres de colors. Desenvolupen l’art dinàmic i creen nous moviments com l’art Madí i el llum-dinamisme.

A la dècada dels 50 apareix el Grup Zero amb la voluntat d’iniciar un nou art, marxant dels ideals tradicionals. El van formar Otto Peine, Heinz Mack i més tard es va unir Günther Uecker. Van desenvolupar un llenguatge visual innovador. Reprenen les idees artístiques dels anys 20, com el Suprematisme o el Constructivisme, esperaven trobar noves formes d’expressió que obrís noves formes de percepció i nous nivells de coneixement. No solament treballaven amb la llum, també amb el foc, la vibració i materials no convencionals.

L’interès general per la llum apareix per la experiència de la segona guerra mundial, quan les companyies aerees van dir als civils que mantinguessin els llums apagats per no cridar l’atenció a les zones poblades. Molts artistes al final de la guerra van notar que amb la fi de la guerra els llums es van tornar a encendre. En el camp de la pintura, marxen de l’informalisme i els moviments artistics basats en l’abstracció gestual i defensen l’ús d’un sol color. Otto Peine va crear un mètode de pintura amb plantilles perforades que li va permetre produïr àrees de pintura al relleu que creaven un joc de llum. Al 1959 va utilitzar una d’aquestes plantilles i una làmpada portàtil per a projectar patrons lluminosos a una habitació fosca, creant la primera de la seva sèrie “Lichtaballette”, 1959.

Desenvolupen l’art cinètic i l’art òptic amb ple protagonisme de la llum artificial. Com diu Mack “la llum és decisiva pel meu art...La llum té la seva pròpia energia i qualitat. La llum en un espai articula un missatge”. M’interessa destacar el paper de “significat i de “missatge” de la llum associat a l’espai. La utilització de materials, com l’alumini, l’acer i els plàstics estan associats als efectes que produeix la llum sobre ells, com reflexes, transparències, ombres, ritmes i contrastos.

Una de les presentacions més importants va ser a Documenta 3 a Kassel, Alemania, al 1964, quan Mack, Piene i Uecker van presentar Light Room (Homenatge a Fontana), una instalació a escala de la habitació composada per set escultures cinètiques i una projecció de diapositives d’una de les pintures de Lucio Fontana. Els temporitzadors determinaven la coreografia de les escultures motoritzades, moltes de les quals incorporaven llum o van ser il·luminades per una font de llum elèctrica. L’espai estava alterat i va permetre a l’espectador experimentar els conceptes abstractes dels temps i la transformació.

 Al llarg del segle XX hi ha artistes que han treballat amb tubs de neó, tubs fluorescents, diodes Leds,...Es construeixen murs, escultures i objectes lumínics, que impregnen de llum l’espai. Com per exemple, els treballs de Dan Flavin dels anys 70, una serie de tubs fluorescents que comencen a relacionar-se amb l’espai sense transformar-lo. Altres tipus d’objectes son les figures geomètriques de James Turrell, fets amb projeccions de llum sobre diferents superfícies.

Per últim parlar d’un artista canadenc que es diu Stephen Orlando i ha fet del moviment la base del seu treball. Experimenta lligant llums led a unes pales d’un kayak i captura el moviment mitjançant el rastre de llum que va deixant.

Joan Molins i Tura

Segon Escultura